Al segle XVIII, el bisbe Abad i la Serra van començar a construir esglésies en els punts escollits estratègicament de l’illa, de manera que els feligresos minimitzarien el seu desplaçament, afavorint el fervor popular. Sant Mateu es trobava en una zona de poc interès estratègic, tant militar com Mercantil. Muntanyes escarpades les protegia naturalment de l’accés des del mar. La distància dels principals nuclis urbans, per al temps, també planteja un inconvenient per al seu poble. No obstant això, Sant Mateu va posseir un valor que encara perdura. Les seves valls són terrenys molt fèrtils. Destinada avui a la producció de vi principalment, les seves haciendas es van distribuir a la longitud i l’amplada de la seva extensió. Donades aquestes característiques, l’església de Sant Mateu està construïda sobre un petit turó situat al centre d’aquesta comunitat.

L’ església de Sant Mateu es troba a la carretera de la carretera que porta de Sant Miquel a Santa Inés. Presenta la típica façana emblanquinada, sorprenentment esvelta per la zona en la qual es troba. L’interior tampoc passa desapercebut. Són dignes d’esmentar la capella de la mare de Déu de Montserrat i la capella del Roser. Igual que en qualsevol església de l’Eivissa, es tracta d’un porxo per al refugi dels fidels en els dies més desagradables. Aquest porxo del segle XIX era de gran importància social, així com els pous, ja que estant tan separats de les cases dels altres, eren els centres de trobada i festeig durant molt de temps. L’església de Sant Mateu és un conjunt arquitectònic, en definitiva, digne de visitar.