Com és habitual quan visiteu un dels béns culturals de l’illa, arribant al complex rural de Balàfiaes pot convertir en una veritable odissea si no coneixem el camí. Les direccions a arribar són escasses i confuses. Per situar-nos, el grup rural de Balàfia està situat en el poble rural de Sant Llorenç. Aquest petit poble, format per una església i unes cases, està situat a la carretera que uneix Sant Joan de Labritja amb Eivissa (Eivissa capital). A uns sis quilòmetres de Sant Joan trobem un petit desviament que condueix al poble de Sant Llorenç. Un cop arribem a l’església de Sant Llorenç trobem un camí a la dreta que ens transporta a una casa amb una torre de defensa. No és aquí, el camí segueix amb un camí de terra en no molt bon estat. A uns cent metres més tard trobem el pal de la senyera i un petit camí de terra que ens portarà fins al complex rural de Balàfia. Encara que hi ha una mica més d’estacionament en el seu interior, és privat, per la qual cosa ha d’intentar aparcar el cotxe en l’apartat anterior o prendre el següent desviament a la dreta on arribarem a la part posterior del poble, amb més espai.

El conjunt arquitectònic està format per cinc cases camperoles agrupades al voltant de dues torres de defensa, conegudes com les torres de Baláfia. Van ser construïts per defensar el nucli dels atacs pirates turcs, que venien per carretera des del nord de l’illa. L’escassetat de muntanyes al voltant d’oferir poca protecció a la zona.

La bellesa del conjunt rural de Balàfia

No obstant això, el seu interès arqueològic no és el tresor més gran que el conjunt rural de Balàfia. El carrer que creua el nucli, entre les torres i les cases privades, és d’una bellesa inusual, que recorda més als carrerons de les antigues ciutats, amb murs de pedra, passadissos estrets i flors. Els elements més típics de les construccions eivissenques es reflecteixen en els forns de pa que trobem. Les Creus blanques pintades sobre les parets ens recorden la tradició eivissenca de la prohibició dels mals esperits.